El Park Güell és un conegudíssim parc de Barcelona que fou construït l’any 1900, promocionat per Eusebi Güell i dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí. L’intenció del senyor Güell, però, no fou la de fer precisament un parc. L’encàrrec que donar a Gaudí va ser el d’elaborar el disseny d’una urbanització, d’unes 60 parcel·les, per a famílies benestants en un entorn saludable i amb una esplèndides vistes del mar i del pla de Barcelona.
Les obres es van aturar l’any 1914 degut a que per un llarg llistat d’inconvenients les parcel·les no trobaren un comprador. Al morir Eusebi Güell els seus hereus el van oferir a l’Ajuntament de Barcelona, adquirint-lo així l’any 1922 per convertir-lo en un parc públic. Cal saber que va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO l’any 1984.
Des de fa un temps el parc no és del tot gratuït. El barcelonins i els turistes poden passejar lliurement per gairebé tota la zona enjardinada i veure grans monuments ubicats en aquest espai natural. Com per exemple el Turó de les Tres Creus (del qual recomanem aturar-se i grimpar fins a dalt per gaudir d’una immillorable visió del pla de Barcelona). Però en canvi si es vol veure la anomenada “zona monumental” te un preu de 8 euros per a adults, tot i que existeixen preus especials. Hi han diferents punts d’accés a la zona monumental, tots ells amb un treballador que comprova els tickets. Les entrades indiquen una hora concreta a la que s’ha d’excedir al recinte existint un límit de 30 minuts per fer-ho. Si no es fa servir l’entrada dins del límit de temps el ticket queda anul·lat. Per tant és important estar atens del rellotge.
Aquesta zona monumental compren: l’entrada i consergeria, la casa del guarda, l’escalinata monumental, la sala hipòstila, els jardins d’Àustria, la plaça de la natura, el pòrtic de la bugadera, la rampa i la casa Larrard.
Realment tota la part monumental compleix les expectatives que et pots crear al escoltar aquesta forma tant grandiloqüent de anomenar-la. Falten paraules per definir-ho. Es percep la magnifica mà d’Antoni Gaudí en cada centímetre, en cada pedra. Sobretot destacaríem dos punts. Primer l’escalinata, que dona accés a la sala hipòstila, on podem trobar el genial drac fet amb trencadís, que sens dubte és un dels icones de la ciutat. Realment si la urbanització hagués funcionat hauria estat una gran forma de rebre als propietaris de les parcel·les. En segon lloc seria la Plaça de la natura per les impressionants vistes de Barcelona i per ser un lloc de fotografia obligada deixant el mar a l’esquena, tot i que per la gran afluència de gent en aquesta zona a vegades és força complicat aconseguir-ho.
Durant tota la visita ens varem estar qüestionant la necessitat del cost de la visita, és a dir, 8 euros. La resposta fou resposta amb un “si” al final d’aquesta experiència. El Museu d’Història de Barcelona ha realitzat una important inversió pel que fa la difusió de patrimoni i museïtzació. Si entrem a la Casa del Guarda ens trobarem amb un seguit d’audiovisuals, alguns interactius, que ens presenten acuradament a Eusebi Güell i a Antoni Gaudí ubicant-los en el context de la Barcelona d’inicis del segle XX. Coneixement que sens dubta t’obliga inconscientment a empatitzar amb els protagonistes del projecte. El material està en tres idiomes: català, castellà i anglès.
Com a únic element negatiu, però que no desmereix per res la visita, és que tot i que està prohibit fer picnic en la zona del parc recomanem porta quelcom per beure ja que el preu del bar del parc és una mica abusiu. Una beguda refrescant de cola val 2,80 euros.
Són necessàries unes bones cames per pujar a peu fins a dalt.
——————————————————————————————-
El Park Güell es un conocido parque de Barcelona que fue construido en el año 1900, promocionado por Eusebi Güell y diseñado por el arquitecto Antoni Gaudí . La intención del señor Güell , sin embargo, no fue la de hacer precisamente un parque. El encargo que dio a Gaudí fue el de elaborar el diseño de una urbanización, de unas 60 parcelas, para familias acomodadas en un entorno saludable y con unas espléndidas vistas del mar y del plano de Barcelona .
Las obras se pararon en 1914 debido a que por diversos inconvenientes las parcelas no encontraron un comprador. Al morir Eusebi Güell sus herederos lo ofrecieron al Ayuntamiento de Barcelona, adquiriéndolo así el año 1922 para convertirlo en un parque público. Es importante saber que fue declarado Patrimonio Cultural de la Humanidad por la UNESCO en 1984 .
Desde hace un tiempo el parque no es del todo gratuito . El barceloneses y los turistas pueden pasear libremente por casi toda la zona ajardinada y ver grandes monumentos ubicados en este espacio natural. Como por ejemplo el Cerro de las Tres Cruces (del cual recomendamos detenerse y trepar hasta arriba para disfrutar de una inmejorable visión del plano de Barcelona). Pero en cambio si se quiere ver la llamada ” zona monumental ” tiene un precio de 8 euros para adultos , aunque hay precios especiales . Existen diferentes puntos de acceso a la zona monumental, todos ellos con un trabajador que comprueba los tickets . Las entradas indican una hora concreta a la que se debe acceder al recinto, existiendo un límite de 30 minutos para hacerlo . Si no se utiliza la entrada dentro del límite de tiempo el ticket queda anulado . Por lo tanto es importante estar atentos al reloj .
Esta zona monumental comprende : la entrada y conserjería , la casa del guarda , la escalinata monumental , la sala hipóstila , los jardines de Austria, la plaza de la naturaleza, el pórtico de la lavandera , la rampa y la casa Larrard .
Realmente toda la parte monumental cumple las expectativas que te puedes crear al escuchar esta forma tan grandilocuente de llamarla . Faltan palabras para definirlo. Se percibe la magnífica mano de Antoni Gaudí en cada centímetro , en cada piedra . Sobre todo destacaríamos dos puntos. Primero la escalinata, que da acceso a la sala hipóstila, donde podemos encontrar el genial dragón hecho con “trencadís” , que sin duda es uno de los iconos de la ciudad . Realmente si la urbanización hubiera funcionado habría sido una gran forma de recibir a los propietarios de las parcelas. El segundo punto sería la Plaza de la naturaleza por las impresionantes vistas de Barcelona y por ser un lugar de fotografía obligada dejando el mar a la espalda, aunque por la gran afluencia de gente en esta zona a veces se fuerza complicar conseguirlo.
Durante toda la visita nos estuvimos cuestionando la necesidad del coste de la visita , es decir , 8 euros . La respuesta fue respondida con un “si” al final de esta experiencia . El Museo de Historia de Barcelona ha realizado una importante inversión en cuanto a difusión de patrimonio y musealización. Si entramos en la Casa del Guarda nos encontraremos con una serie de audiovisuales , algunos interactivos , que nos presentan cuidadosamente a Eusebi Güell y Antoni Gaudi ubicándolos en el contexto de la Barcelona de principios del siglo XX . Conocimiento que sin duda te obliga inconscientemente a empatizar con los protagonistas del proyecto . El material está en tres idiomas : catalán , castellano e inglés .
Como único elemento negativo, pero que no desmerece para nada la visita , es que a pesar de que está prohibido hacer picnic en la zona del parque recomendamos lleva algo para beber, ya que el precio del bar del parque es un poco abusivo . Una bebida refrescante de cola vale 2,80 euros .
Son necesarias unas buenas piernas para subir a pie hasta arriba.
Vistes des d’el Turó de les Tres creus
Turó de les Tres Creus
La Rampa
Pòrtic de la Bugadera
Pòrtic de la Bugadera
Plaça de la Natura
Plaça de la Natura
Detall Sala Hipòstila
Detall Sala Hipòstila
Drac i Sala Hipòstila
Detall del Drac
escalinata monumental
Quines cames no hem de tenir els que hem pujat a Montbarbat darrera del Renault 4. Una abraçada
Doncs si! però ara no estic en forma