Església de Sant Martí (Sant Martí de Provençals)

Imatge

Barcelona no sempre ha estat tant gran com ho és ara. Abans del Pla Cerdà i la seva nova configuració urbanística (l’Eixample) hi havien petits pobles al anomenat Pla de Barcelona: Sarrià, Gràcia,Horta, Sant Andreu de Palomar, Santa Maria de Sants, Vallvidrera i Sant Martí de Provençals. Mica en mica entre els anys 1897 i 1892 els pobles van ser annexionats a la ciutat de Barcelona convertint-se en districtes d’aquesta, arran precisament del anteriorment anomenat Pla Cerdà. Però aquesta annexió no esborra l’història d’aquests antics municipis del Pla de Barcelona.

 Centrem-nos ara en Sant Martí de Provençals. La primera noticia documental del topònim “provençals”el trobem l’any 989. Hi ha una teoria que postula que el repobladors enviats pels reis carolingis a aquestes terres un cop Barcelona fou recuperada de mans sarraïnes provenien de la Provença, i d’aquí neix el nom. Però realment l’origen és incert. La població va prosperar vers el segle X gràcies a que per aquesta regió passava l’anomena’t Rec Comtal. Es tractava d’una gran construcció d’enginyeria hidràulica que portava aigua cap a Barcelona. Gràcies a aquest gran canal començaren a proliferar molins i els conreus eren bons per l’abastiment d’aigua. El cert, però, és que Sant Martí de Provençals durant tota l’època medieval no fou un territori independent. Fins el 1502 depenia de Sant Andreu del Palomar. Del 1502 fins el 1714 va estar sota la jurisdicció de Santa María del Mar sent una parròquia dependent d’aquesta. Finalment amb el decret de Nova Planta al final de la Guerra de Successió Sant Martí de Provençals esdevenir un municipi independent.

 Encara avui es poden observar remors del passat amagats entre l’asfalt i el formigó que revesteix els nostres carrers. Petita, però imponent roman l’Església de Sant Martí (aquest temple dona nom al antic municipi). Poc sabem del temple original, ni tan sols l’any de la seva construcció. La primera dada que es coneix és que en algun moment de la fi del segle XV l’església fou reconstruïda. L’obra no es va concloure fins l’any 1688. És per això que en la façana del temple es poden observar elements del gòtic tardà barrejats amb un estil purament barroc.

 L’església no roman sola. Al seu voltant hi ha més vestigis de la seva història. Encara queden un seguit de masies medievals i la seva rectoria que en la actualitat formen part dels equipaments del Ajuntament de Barcelona. Com per exemple “Cal Cadena” que en l’actualitat serveix per ubicar horts urbans. Tot el conjunt queda emmarcat en el interior del conegut Parc de Sant Martí on nens i no tant nens passen les seves hores de lleure.

 Realment és molt interessant veure aquest conjunt arquitectònic. En primer lloc no te cap tipus de cost econòmic (molt important en l’actualitat). En segon lloc el contrast de textures i materials entre aquestes edificacions i el nostre formigó crea una gran quantitat de sensacions visuals que crec que és important experimentar. Realment és com si tot el progrés (el formigó) envolta el passat intentant esborrar-lo, però aquest es resisteix a desaparèixer. Crec que sempre que quedin recons d’història entre l’asfalt i el formigó no perdrem la nostra identitat perquè mai oblidarem don venim.

———————————————————————————————————————–

Barcelona no siempre ha sido tan grande como lo es ahora . Antes del Plan Cerdà y su nueva configuración urbanística ( el Ensanche ) habían pequeños pueblos del denominado Plano de Barcelona : Sarriá , Gracia, Horta , Sant Andreu de Palomar , Santa María de Santos , Vallvidrera y Sant Martí de Provençals . Poco a poco, entre los años 1897 y 1892, los pueblos fueron anexionados a la ciudad de Barcelona convirtiéndose en distritos de esta , a raíz precisamente del anteriormente nombrado Plan Cerdà . Pero esta anexión no borra la historia de estos antiguos municipios del llano de Barcelona .

Centrémonos ahora en Sant Martí de Provençals . La primera noticia documental del topónimo ” procençals ” lo encontramos en el año 989 . Hay una teoría que postula que los repobladores enviados por los reyes carolingios a estas tierras una vez Barcelona fue recuperada de manos sarracenas provenían de la Provenza, y de ahí nace el nombre. Pero realmente el origen es incierto . La población prosperó hacia el siglo X gracias a que por esta región pasaba el llamado Rec Comtal . Se trataba de una gran construcción de ingeniería hidráulica que llevaba agua hacia Barcelona . Gracias a este gran canal comenzaron a proliferar molinos y los cultivos eran buenos gracias al abastecimiento de agua . Lo cierto , sin embargo, es que Sant Martí de Provençals durante toda la época medieval no fue un territorio independiente . Hasta el año 1502 dependía de Sant Andreu del Palomar . De 1502 hasta 1714 estuvo bajo la jurisdicción de Santa María del Mar siendo una parroquia dependiente de esta. Finalmente con el decreto de Nueva Planta al final de la Guerra de Sucesión Sant Martí de Provençals se convirtió en un municipio independiente .

Todavía hoy se pueden observar ecos del pasado escondidos entre el asfalto y el hormigón que reviste nuestras calles . Pequeña , pero imponente permanece la Iglesia de San Martín ( este templo da nombre al antiguo municipio ) . Poco sabemos del templo original , ni siquiera el año de su construcción . El primer dato que se conoce es que en algún momento de finales del siglo XV la iglesia fue reconstruida . La obra no se concluyó hasta el año 1688. Es por eso que en la fachada del templo se pueden observar elementos del gótico tardío mezclados con un estilo puramente barroco .

La iglesia no permanece sola . A su alrededor hay más vestigios de su historia . Todavía quedan una serie de masías medievales y su rectoria que en la actualidad forman parte de los equipamientos del Ayuntamiento de Barcelona. Como por ejemplo “Cal Cadena” que en la actualidad sirve para ubicar huertos urbanos . Todo el conjunto queda enmarcado en el interior del conocido Parque de San Martí donde niños y no tan niños pasan sus horas de ocio .

Realmente es muy interesante ver este conjunto arquitectónico. En primer lugar no tiene ningún tipo de coste económico ( muy importante en la actualidad) . En segundo lugar el contraste de texturas y materiales entre estas edificaciones y nuestro hormigón crea una gran cantidad de sensaciones visuales que creo que es importante experimentar . Realmente es como si todo el progreso (el hormigón ) rodease el pasado intentando borrarlo, pero éste se resiste a desaparecer . Creo que siempre que queden rincones de historia entre el asfalto y el hormigón no perderemos nuestra identidad porque nunca olvidaremos de donde venimos

Imatge

Història i formigó. Vista des de Cal Cadena

Imatge

Parròquia de Sant Martí de Provençals

Imatge

Parròquia de Sant Martí de Provençals. Vista des de la Rectoria.

Imatge

Parròquia de Sant Martí de Provençals. Detall del pòrtic gòtic

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Barcelona Medieval, Barcelona Moderna. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Església de Sant Martí (Sant Martí de Provençals)

  1. Alejandro Ros ha dit:

    Molt bonica i sembla que ben conservada. Trobo que les façanes barroques són precioses. Mai no l’he visitat, però m’han entrat ganes al veure les imatges i llegir l’entrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s