11 de setembre

És conegut per ser la diada de Catalunya, es a dir el seu dia nacional. Els carrers de Barcelona es vesteixen amb els colors de la senyera (bandera actual de Catalunya formada per quatre barres vermelles paral·leles sobre fons groc) i es realitzen actes de caràcter nacionalista. Aquest dia no es va escollir a l’atzar sinó que existeix una raó històrica de fons que a continuació intentarem explicar, de forma molt ràpida, per a tot aquell que no conegui la historia de Catalunya i les seves gents.

 Ens em de situar a inicis del segle XVIII. Europa esta dividida en dos grans faccions que s’identifiquen amb una manera diferent de concebre la seva noció d’estat. Per una banda hi ha els absolutistes identificats sobretot per la monarquia francesa (família Borbó). Per altra banda tenim els que creien en un sistema més federal com podrien ser l’ Imperi Germànic (família d’Àustria) o la monarquia anglesa. Aquest conflicte ideològic esdevindrà un conflicte armat. El 1700 el rei Carles II d’Espanya va morir sense descendència directe i va reconèixer en el seu testament com a hereu universal Felip de Borbó, duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, qui, d’aquesta manera fou coronat com a Felip V. Llavors els Àustries encapçalats per l’emperador del Sacre Imperi Germànic Leopold I van reivindicar els drets de la seva nissaga a la corona hispànica. Hauríem de recordar que els Àustries a la Península Ibérica son descendents directes dels reis catòlics per tant, amb l’entrada dels Borbons es fractura el llinatge del que per a molts, tot i que és molt matisabla i ara no hi entrarem, és la monarquia hispànica per antonomàsia (això ho volem  deixar ven clar perquè la monarquia borbònica  no te res a veure amb els origens d’Espanya, tot i que molts pretenen fer creure a la gent que una és una continuïtat de l’altre i moltes vegades “obliden” que és d’origen francés).

 Així mateix països com Anglaterra van veure el perill que suposava que un regne poderós i despòtic como era la França de Lluis XIV es convertís en aliat no només polític sinó també de sang d’Espanya, ja que aquesta controlava un bast territori no només a Europa sinó també a América. Així doncs s’establir una aliança internacional per lluitar contra els Borbons. Els opositors als Borbons van escollir a l’arxiduc Carles d’Àustria, sèptim fill Leopond I, com a candidat per ocupar el tro d’Espanya. Dins de la Península Ibérica hi van haver territoris que veient que amb els borbons i el seu projecte d’estat autoritari i centralista perdrien molts dels seus drets i de les seves institucions decidiren unir forces amb el bàndol austracista. Així doncs el Principal de Catalunya i els regnes d’Aragó i de Valencia el revelaran contra el ja coronat Felip V i reconeixeran com a rei sobirà a Carles III. Mallorca, Sicília, Cerdanya i Nàpols també s’uniren als insurrectes. Així començar l’anomenada Guerra de Successió.

L’emperador Leopold I mor i Carles es converteix en l’emperador del Imperi Germànic. Els anglesos s’adonen que realment ara es igual qui guanyi el tro d’Espanya, perquè sigui qui sigui tindrà un gran poder. És per això que decideixen desentendre’s del conflicte. Així que finalment el 1713 es firma el tractat d’Utrech en el que les potencies europees reconeixen a Felip V com a sobirà d’Espanya a canvi d’entregar diferents territoris entre els que trobem Menorca i Gibraltar que pesarien a mans dels anglesos. Per la seva banda Carles III, ara convertir en l’emperador Carles VI, va perdre interès per ser monarca d’Espanya així que es retirar-se i acceptar els tractats.

 Però la guerra a la península ibèrica no s’aturà fins l’any 1715 ja que aquells que no volien als Borbons al tro espanyol decidiren continuar lluitant per mantenir els seus drets i la seva llibertat, coses que els serien robades. Ara, però, ens centrarem en l’onze de setembre de 1714 a Barcelona. La ciutat després de patir un llarg setge finalment es atacada per les tropes borbòniques. Després d’una dura i llarga batalla a la ciutat els  8.000 defensors catalans (la majoria era milícia urbana) van ser derrotats pels 40.000 atacants borbònics. Després Felip V amb el seu Decret de Nova Planta abolit les corts i les institucions catalanes, iniciant així una opressió social i política sense precedents.

 Així és. L’onze de setembre rememora una derrota. Però no és una festivitat melancòlica ans el contrari. L’elecció d’aquest dia com a Dia Nacional de Catalunya recau en la necessitat de recordar aquests fets històrics i que mai siguin oblidats. Perquè Catalunya ara està on està per la força de les armes i no pas pel consens polític de la seves gents. És per recordar que sempre s’ha de lluitar per la llibertat

 És molt recomanable passejar per tota la Ciutat de Barcelona ja que en qualsevol racó, en qualsevol carrer es poden trobar activitats tan lúdiques com reivindicatives que poden resultar molt interessants. Entre un d’aquest actes, per exemple, pot haver-hi el que vaig tenir la sort de contemplar jo. Un grup de reconstrucció històrica vestits amb els uniformes de la Coronela (milícia urbana de Barcelona) amb el Conseller en Cap al devant.

Creiem que no cal esmentar que des d’aquí rebutgem qualsevol acte violent o vandàlic que atempti contra l’ordre, sigui de la ideologia que sigui.

 —————————————————————————————————————-

 Es conocido por ser el día de Cataluña , es decir su día nacional . Las calles de Barcelona se visten con los colores de la “senyera” (bandera actual de Cataluña formada por cuatro barras rojas paralelas sobre fondo amarillo) y se realizan actos de carácter nacionalista . Este día no se escogió al azar sino que existe una razón histórica de fondo que a continuación intentaremos explicar , de forma muy rápida , para todo aquel que no conozca la historia de Cataluña y sus gentes .

Nos hemos de situar a inicios del siglo XVIII . Europa está dividida en dos grandes facciones que se identifican con una forma diferente de concebir su noción de estado. Por un lado están los absolutistas identificados sobre todo por la monarquía francesa ( familia Borbón ) . Por otro lado tenemos los que creían en un sistema más federal como podrían el Imperio Germánico ( familia de Austria ) o la monarquía inglesa . Este conflicto ideológico se convertirá en un conflicto armado . En 1700 el rey Carlos II de España murió sin descendencia directa y reconoció en su testamento como heredero universal Felipe de Borbón , duque de Anjou , nieto de Luis XIV de Francia , quien , de esta manera fue coronado como Felipe V . Entonces los Austrias encabezados por el emperador del Sacro Imperio Germánico Leopoldo I reivindicaron los derechos de su estirpe en la corona hispánica . Deberíamos recordar que los Austrias en la Península Ibérica son descendientes directos de los reyes católicos por tanto, con la entrada de los Borbones se fractura el linaje de los que para muchos , aunque es muy matizables y ahora no entraremos, es la monarquía hispánica por antonomasia ( esto lo queremos dejar claro porque la monarquía borbónica no tiene nada que ver con los origenes de España, aunque muchos pretenden hacer creer a la gente que una es una continuidad de la otra, y muchas veces “olvidan” que són de origen francés) .

Asimismo países como Inglaterra vieron el peligro que suponía que un reino poderoso y despótico como era la Francia de Luis XIV se convirtiera en aliado no sólo político sino también de sangre de España , ya que esta controlaba un basto territorio no sólo en Europa sino también en América . Así pues se establecer una alianza internacional para luchar contra los Borbones . Los opositores a los Borbones eligieron al archiduque Carlos de Austria , séptimo hijo Leopond I , como candidato para ocupar el trono de España . Dentro de la Península Ibérica hubieron territorios que viendo que con los borbones y su proyecto de estado autoritario y centralista perderían muchos de sus derechos y de sus instituciones decidieron unir fuerzas con el bando austracista . Así pues el Principado de Cataluña y los reinos de Aragón y de Valencia se revelaron contra el ya coronado Felipe V y reconocieron como rey soberano a Carlos III . Mallorca , Sicilia , Cerdanya y Nápoles también se unieron a los insurrectos . Así comenzó la llamada Guerra de Sucesión .

El emperador Leopoldo I muere y Carlos se convierte en el emperador del Imperio Germánico . Los ingleses se dan cuenta que realmente ahora es igual quien gane el trono de España , porqué sea quien sea tendrá un gran poder . Es por eso que decide desentenderse del conflicto . Así que finalmente en 1713 se firma el tratado de Utrech en el que las potencias europeas reconocen a Felipe V como soberano de España a cambio de entregar diferentes territorios entre los que encontramos Menorca y Gibraltar que pesarían en manos de los ingleses . Por su parte Carlos III, ahora convertido en el emperador Carlos VI, perdió interés por ser monarca de España así que se retiró y aceptó los tratados.

Pero la guerra en la Península Ibérica no se detuvo hasta el año 1715 ya que aquellos que no querían a los Borbones al trono español decidieron continuar luchando para mantener sus derechos y su libertad , cosas que les serían robadas . Ahora, sin embargo , nos centraremos en el once de septiembre de 1714 en Barcelona. La ciudad después de sufrir un largo asedio finalmente se atacada por las tropas borbónicas . Después de una dura y larga batalla en la ciudad los 8.000 defensores catalanes ( la mayoría era milicia urbana ) fueron derrotados por los 40.000 atacantes borbónicos . Después Felipe V con su Decreto de Nueva Planta abolió las cortes y las instituciones catalanas, iniciando así una opresión social y política sin precedentes .

Así es . El once de septiembre rememora una derrota . Pero no es una festividad melancólica sino al contrario. La elección de este día como Día Nacional de Cataluña recae en la necesidad de recordar estos hechos históricos y que nunca sean olvidados. Porque Cataluña ahora está donde está por la fuerza de las armas y no por consenso político de la sus gentes . Es para recordad que siempre se debe luchar para conseguir la libertat.

Es muy recomendable pasear por toda la Ciudad de Barcelona ya que en cualquier rincón , en cualquier calle se pueden encontrar actividades tanto lúdicas como reivindicativas que pueden resultar muy interesantes . Entre uno de estos actos, por ejemplo, puede haber lo que tuve la suerte de contemplar yo. Un grupo de reconstrucción histórica vestidos con los uniformes de la Coronela (milicia urbana de Barcelona) con el “Conseller en Cap” al frente.

Creemos que no es necesario mencionar que desde aquí rechazamos cualquier acto violento o vandálico que atente contra el orden , sea de la ideología que sea.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Grup de reconstrucció històrica

Imatge

Pintura d’Antoni Estruch que representa una escena de l’onze de setembre de 1714.

Imatge

Il·lustració de l’època on es veuen les tropes que participaren al setge de Barcelona.

Imatge

Celebració actual de l’onze de setembre als carrers de Barcelona.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Barcelona Moderna, Folklore. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s