Sagrada Família

Gairebé sempre quant pensem en Gaudí ens ve a la ment la Sagrada Família. Tot i que no és la única obra d’aquest meravellós arquitecte modernista a la ciutat de Barcelona, si és sens dubte la més impressionant de totes elles, tant per les dimensions com la majestuositat.

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d’aleshores, diversos arquitectes han continuat l’obra seguint la idea original de Gaudí.

Gaudí des d’un inici va tenir la intenció de superar les construccions religioses d’arquitectura gòtica, aprofitant els coneixement d’aquella època i afegint nous conceptes. El resultat és increïble. Fins i tot jo que no soc un antes en arquitectura m’han vaig adonar. Et trobes al interior d’un edifici, però únicament tens aquesta sensació perquè veus el sostre. Els espais del interior son tan amplis que tens la sensació de estar en un bosc d’arbres alts. La llum ho envolta tot, però no de qualsevol manera, ja que fins l’últim raig de llum esta pensat perquè il·lumini un punt d’una forma concreta per col·laborar amb l’arquitectura i crear un ambient sense precedents. Amb el temps el sistema de la volta de les diferents naus del temple va anar evolucionant fins arribar a l’anomenada hiperbòlica que és precisament la que ha permès obtenir aquesta sensació de llibertat i espai obert al interior d’un edifici.

Realment es podrien explicar moltes coses de La Sagrada Família però crec que és molt millor que us animeu i aneu a veure-la en directe. Es un edifici ple de simbolisme i detalls. Gaudí va dissenyar pedra a pedra perquè cada un dels blocs tingués un significat a vegades a simple vista a vegades ocult. Explicaré la meva experiència.

Vaig arribar just després de dinar, serien les tres del migdia. Hi havia força cua, però era acceptable. Oblideu-vos d’anar a la Sagrada Família amb l’esperança de no trobar cua, és un somni. Sempre, aneu el dia que aneu a la hora que sigui, trobareu cua. Hi ha diferents tarifes, jo personalment vaig escollir una que per 20 euros tens entrada a la basílica, et donen una audioguia i pots pujar a les torres. Jo recomano molt aquesta tarifa sobretot per l’audioguia ja que et permet descobrir molts detalls que sense ella ens passarien desapercebuts. Per altra banda és recomanable estar atents perquè la pujada a les torres esta marcada a una hora determinada indicada al ticket d’entrada.

Un cop vaig entrar em vaig quedar estupefacte, tot plegat era un espectacle indescriptible, em vaig enamorar d’aquell lloc al moment. En un moment l’audioguia deia que Gaudí va projectar l’edifici de tal manera que la il·luminació i el joc de llums canvies segons si era de dia o de nit. Així que vaig decidir quedar-me fins que es fes fosc per tal de comprovar-ho (de fet vaig ser l’últim en sortir aquell dia). Recomano a tothom que ho faci. La veritat és que quant es fa de nit és com si et trobessis en un altre edifici, tot l’ambient canvia, però en cap moment es perd el context general, més aviat és como una metamorfosis que millora encara més l’espiritualitat del indret ja que li dona continuïtat. Jo vaig entendre “no perquè es faci de nit, la foscor guanya”.

Després vaig anar a veure el museu que hi ha allà mateix amb elements de la construcció del temple. Realment és força interessant veure les maquetes de La Sagrada Familia, sobretot per veure que els projectes inicials han anat canviant, sense perdre en cap moment l’esperit inicial, fins arribar a la solució hiperbòlica.

A mode de cloenda he de dir, que tot i que la entrada sembla cara, val la pena pagar cada un dels euros que costa. A més heu de pensar que no hi ha límit de temps per a la visita, per tant , jo recomano anar ven aviat al matí i passar-hi tot el dia. És la millor manera de veure cada uns dels recons d’aquest temple, replets de simbolisme i de petites histories. La millor forma d’entendre a Gaudí és llegir una a una cada pedra. La grandesa de la Sagrada Família no resideix en l’edifici en si, sinó en les petites parts de pedra, símbols i records que el formen.

Informació: http://www.sagradafamilia.cat/index.php

————————————————————————————————-

Casi siempre cuando pensamos en Gaudí nos viene a la mente la Sagrada Familia. Aunque no es la única obra de este maravilloso arquitecto modernista en la ciudad de Barcelona, si es sin duda la más impresionante de todas ellas, tanto por las dimensiones como la majestuosidad.

El Templo Expiatorio de la Sagrada Familia es una iglesia monumental iniciada el 19 de marzo de 1882 a partir del proyecto del arquitecto diocesano Francisco de Paula del Villar (1828 a 1901). A finales de 1883 se encargó a Gaudí la continuación de las obras, tarea que no dejó hasta su muerte, en 1926. A partir de entonces, varios arquitectos han continuado la obra siguiendo la idea original de Gaudí.

Gaudí desde un inicio tuvo la intención de superar las construcciones religiosas de arquitectura gótica, aprovechando los conocimientos de aquella época y añadiendo nuevos conceptos. El resultado es increíble. Incluso yo que no soy un entendido en arquitectura me di cuenta. Te encuentras en interior de un edificio, pero únicamente tienes esa sensación porque ves el techo. Los espacios del interior son tan amplios que tienes la sensación de estar en un bosque de árboles altos. La luz lo envuelve todo, pero no de cualquier manera, ya que hasta el último rayo de luz está pensado para que ilumine un punto de una forma concreta para colaborar con la arquitectura y crear un ambiente sin precedentes. Con el tiempo el sistema de la vuelta de las distintas naves del templo fue evolucionando hasta llegar a la llamada hiperbólica que es precisamente la que ha permitido obtener esta sensación de libertad y espacio abierto al interior de un edificio.

Realmente se podrían explicar muchas cosas de La Sagrada Familia pero creo que es mucho mejor que os animéis y vaya a verla en directo. Es un edificio lleno de simbolismo y detalles. Gaudí diseñó piedra a piedra para que cada uno de los bloques tuviera un significado a veces a simple vista a veces oculto. Contaré mi experiencia.

Llegué justo después de comer, serían las tres del mediodía. Había bastante cola, pero era aceptable. Olvídaros de ir a la Sagrada Familia con la esperanza de no encontrar cola, es un sueño. Siempre, vaya el día que vaya a la hora que sea, encontrará cola. Hay diferentes tarifas, yo personalmente escogí una que por 20 euros tienes entrada a la basílica, te dan una audioguía y puedes subir a las torres. Yo recomiendo mucho esta tarifa sobre todo por la audioguía ya que te permite descubrir muchos detalles que sin ella nos pasarían desapercibidos. Por otra parte es recomendable estar atentos porque la subida a las torres está marcada a una hora determinada indicada en el ticket de entrada.

Una vez entré me quedé estupefacto, todo era un espectáculo indescriptible, me enamoré de ese lugar al momento. En un momento la audioguía decía que Gaudí proyectó el edificio de tal manera que la iluminación y el juego de luces cambiara según si era de día o de noche. Así que decidí quedarme hasta que oscureciera para comprobarlo (de hecho fui el último en salir ese día). Recomiendo a todo el mundo que lo haga. La verdad es que cuando se hace de noche es como si te encontraras en otro edificio, todo el ambiente cambia, pero en ningún momento se pierde el contexto general, más bien es como una metamorfosis que mejora aún más la espiritualidad del lugar ya que le da continuidad. Yo entendí “no porque se haga de noche, la oscuridad gana”.

Después fui a ver el museo que hay allí mismo con elementos de la construcción del templo. Realmente es muy interesante ver las maquetas de La Sagrada Familia, sobre todo para ver que los proyectos iniciales han ido cambiando, sin perder en ningún momento el espíritu inicial, hasta llegar a la solución hiperbólica.

A modo de conclusión debo decir, que aunque la entrada parece cara, vale la pena pagar cada uno de los euros que cuesta. Además debe pensar que no hay límite de tiempo para la visita, por lo tanto, yo recomiendo ir muy pronto por la mañana y pasar todo el día. Es la mejor manera de ver cada uno de los rincones de este templo, repletos de simbolismo y de pequeñas historias. La mejor forma de entender a Gaudí es leer una a una cada piedra. La grandeza de la Sagrada Familia no reside en el edificio en sí, sino en las pequeñas partes de piedra, símbolos y recuerdos que la forman.

Información técnica: http://www.sagradafamilia.cat/index.php

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Barcelona Modernista. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sagrada Família

  1. Alejandro ha dit:

    Molt bona l’entrada i unes fotos increïbles. Records

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s